HA ARRIBAT EL FINAL. ADÉU

HA ARRIBAT EL FINAL. ADÉU

Després de 30 actualitzacions avui arriba el final i tancament d'aquest blog personal dedicat a l'Educació Infantil. Han estat diversos mesos de feina, de recerca d'informació i imatges per poder donar-li forma i estar com estar ara mateix. Estic molt satisfet d'ell ja que el trobo complert i amè. La dedicació ha estat present de manera contínua ja que cada actualització té un sentit i un per que.

He intentat tocar diferents temes, des de manualitats, tradicions i temes globals de dins del món de l'Educació Infantil. A més a més d'afegir-hi alguna de les vivències sorgides a dins de l'aula o durant alguna de les sortides programades per algun docent del curs. 

El blog acaba i el curs també. Al Setembre vaig arribar i ara marxo. No m'esperava sortir així d'orgullós ja que les primeres setmanes van ser d'una total incertesa ja que desconeixia a la majoria dels membres de l'aula. Un curs ha passat i puc dir que amb certes persones que he compartit l'aula fora d'ellà també tinc relació directa, ha sorgit una amistat amb majúscules que espero que sigi molt i molt llarga ja que el vincle és proper i fort. L'estiu arriba i abandono el centre fins al Setembre proper que cursaré el segon any i últim d'aquest CFGS. El sentiment actual és de nostalgia, estrés i pena. 

GRÀCIES a tot aquell/a que ha fet que sigués en certs moments FELIÇ!

QUINTÍN

IGUALTAT FAMILIAR · INFANTS = INFANTS

IGUALTAT FAMILIAR · INFANTS = INFANTS

Des de tots els temps l'ésser humà es relaciona amb qui l'atrau. Durant alguns anys a causa de les ideologies de les Dictadures de diversos països del món no s'entenien certes relacions. Els anys han anat passant i estem al S.XXI ja. El tema de la igualtat familiar independentment del sexe dels membres que la formin està a l'ordre del dia i això repercuteix als infants. Avui en dia un infant pot anar a l'escola i dir que té dos pares, dues mares o un pare i una mare i no ha de passar absolutament res. L'amor i l'afecte que rebi l'infant és allò que s'ha de tenir present i no analitzar la sexualitat dels seus progenitors. Si un infant té tot allò necessari per créixer correctament qui s'ha d'imposar a la seva existència? Tots els infants s'han de tractar igual ja que no són diferents, són iguals que la resta. A casa seva qui sab si reben més educació, principis o el que sigui que els d'una casa de patró típic i clàssic.

Any darrera any es van fent petits passos avançant sobre el tema, per algun sector de la població la normalitat en l'arribada d'un infant dins d'una parella del mateix sexe no existeix. Ho veuen com una cosa d'un altre món, afirmant que no és beneficiós per l'infant i que fins i tot pot arribar a patir traumes. Opinions respectacles però per res del món compartides. Hem d'obrir-nos tots una mica de ment i veure les coses com calen. Els certs problemes no són aquests ja que en aquest casos tothom és feliç no amb altres que passen desaprecebuts.

QUINTÍN

L'EXERCICI FÍSIC, IMPORTANT DES DE LA INFÀNCIA

L'EXERCICI FÍSIC, IMPORTANT DES DE LA INFÀNCIA

La salud és el caràcter més important que tenim els éssers humans. Des de petits i fins i tot des de que encara s'està al ventre de la mare s'ha de cuidar. Abans de néixer per evitar complicacions la mare hauria de portar a terme una vida del més sana possible pel benefici del nadó que té a dins seu.

A mesura que l'infant va creixent, el seu procés maduratiu va avançant i a la vegada s'ha d'intentar que la seva salud sigui el millor possible. Ha de tenir les atencions necessàries, menjar una dieta complerta i equilibrada i estar en un ambient adequat. Quan l'infant fa els passos següents al caminar, en la majoria dels casos els pares volen que l'infant aprengui a anar en bicicleta. D'aquesta manera en ocasions s'inicia l'activitat de l'exercici físic. 

En la majoria de les ocasions la infància és el mirall de l'adolescència i de l'etapa adulta, per tant s'ha de mirar de mantenir una vida equilibrada, sana i amb esport. Això últim és molt important ja que es cremen les grasses que el cos no necessita i que en un excès són perjudicials per l'individu. És quan es parlen de problemes de pes, de circulació, de respiració etc.

En família és una bona opció de fer exercici. Sortides e bicicleta per les rodalies són de les més naturals per la majoria de gent. Sobretot els caps de setmana es converteixen en un temps d'unió familiar i a la vegada d'esport per mantenir-se de manera equilibrada.

Els quatre integrants de la família durant una sortida per camins rurals

QUINTÍN

LA MASCOTA, UN MEMBRE MÉS DE LA FAMÍLIA

LA MASCOTA, UN MEMBRE MÉS DE LA FAMÍLIA

Per algunes persones o famílies la seva mascota és un membre més del nucli familiar. En moltes ocasiones l'afecte mostrat pels animals que es tenen a casa és tan gran que són tractats com persones o quasi bé com a tals. En la majoria d'ocasiones els animals domèstics més típics són els gossos i els gats, per tema de tradició i comoditat crec. Pels infants manfesten un vincle increïble. En ocasions infants que necessiten tractament per la seva discapacitat física o mental es recolçen en teràpies amb animals, generalment amb gossos i cavalls. 

Personalment per a mi la/les meva/es mascota/es són part de la meva vida. Tota la vida he estat envoltat d'animals domèstics: peixos, hàmsters, ocells, gossos etc. Però sento des de ben petit predilecció pels gossos. De petit m'ho van inculcar i actualment tinc un gran amor cap als cans. Durant els meus 22 anys he tingut dos gossos que tenen part del meu cor guanyada, en primer lloc el meu Beethoven, fa 15 anys que està amb mi i és mitja vida meva. Va arribar a casa amb només setmanes de vida, fins i tot havien de portar a la seva mare perque l'alletés a casa. Són molts records amb ell, moltísims, és el meu fidel amic, company, confident etc. Per altra banda vaig tenir l'Apol·lo, un Bulldog Francés preciós. Al 2010 una greu malaltia va poder amb ell i va deixar d'estar amb mi. Ho vaig passar molt malament per la seva pèrdua, a diari el recordo.

Infant amb un gos a sobre seu

Tant per mi com per altres persones, la nostra infància té un record molt positiu gràcies a la nostra mascota. Ella ha estat la causant de donar-li un gir de felicitat i alegria. La relació i cohesió entre tots dos membres és enorme, cap ésser de cap mena la pot superar.

QUINTÍN

LA IMPORTÀNCIA DE L'ESCRIPTURA

LA IMPORTÀNCIA DE L'ESCRIPTURA

Des de fa milions d'anys l'escriptura des de la seva descoberta s'ha convertit en una de les tasques més importants que en la majoria dels casos es treballa durant el tram de l'educació infantil. És aquí quan s'utilitzen els llapis de fusta groixuts i els infants posen a la part superior el seu nom i la data sencera, així seria:

                 Nom: Adrià Sánchez                        Divendres 4 de Setembre del 2012

La lletra majúscula és aquella més fàcil de fer, per això és la primera en transmetre's als més petits. Poc a poc es va introduint la lletra lligada i més endavant la cal·ligrafia. Saber escriure correctament és un aspecte dels més bàsics per poder conviure dins d'aquesta societat ja que hem de firmar i de manera contínua a diari escrivim alguna cosa sobre paper o ara amb les noves teconologies amb el telèfon mòbil o l'ordinador per exemple. Es pot dir que és quasi necessari poder saber escriure.

Infants de curta edat aprenent a fer la -a correctament

La meva opinió al respecte és que saber escriure correctament és tan important com saber comunicar-se ja que aquesta és la manera escrita de fer-ho. A més a més a mesura que un va creixen va estudiant les normes ortogràfiques i així aprèn a escriure bé.

QUINTÍN

EL VINCLE INFANTIL AMB UN PELUIX

EL VINCLE INFANTIL AMB UN PELUIX

En moltes ocasions durant l'etapa infantil alguns infants senten predilecció per un joguet o peluix en concret davant de tota la resta que tenen al seu abast. S'escull i es tria d'entre una gran varietat extreient l'escollit. En certs moments només tenint cert objecte en els braços aporta tranquilitat, calma i seguretat. El sentiment de protecció és molt gran. Per un adult pot ser ridícul, però per un infant és indispensable tenir allò que vol.

L'educador/a, pares o familiars propers quasi sempre quan veuen a l'infant nerviós, trist, plorant o en qualsavol altre estat que no sigui estable li ensenyen i donen el seu objecte preferit amb l'objectiu d'extreure un somriure i tonrar de nou a la normalitat. Hi ha persones que quan són adultes encara tenen a la seva lleixa aquell peluix o joguet que els hi agradava tant de petits. Serveix pel record, per endinsar-se en un món de nostalgia i records.

A mi personalment m'han agradat molt els peluixos des de petit. Haig de reconèixer que tenia predilecció per un, la meva foca blanca. Era gran, de quasi un metre segurament, preciosa. Va ser un regal que em van fer els meus oncles de Vitoria quan vaig estar visitant-los allà, jo no deuria tenir més de 5 anys. Va estar molts d'anys sobre el meu llit i me l'enduia durant les vacances amb mi. Tenia un fort vincle afectiu. Actualement no la tinc ja que un dels meus gossos la va agafar li va treure els ulls i la va destrossar. Això farà al voltant d'entre cinc o sis anys endarrera. En el seu moment em vaig posar molt trist ja que la volia conservar per sempre.

Infant trist amb el seu peluix preferit, un gat roig

QUINTÍN

CAPITÀ GARFI · EL MEU PERSONATGE

CAPITÀ GARFI · EL MEU PERSONATGE

El mig grup del cual formo part aquest divendres a les 15:30h representarem una obra teatral al nostre centre, l' INS RAMON MUNTANER de Figueres (Girona). Després d'una llarga pluja d'idees van decidir de manera conjunta i grupal que l'obra que representariem seria un clàssic: PETER PAN.

Una vegada vam tenir l'obra decidida va tocar dividir-se els personatges entre tots. Hi són tots com és lògic i a més a més tenim una narradora i una directora d'obra. S'ha escollit un fragment de l'obra per poder-lo representar. Aquest tall el componen vuit escenes on anem apareixent tots els personatges. 

A més a més d'aprendre'ns cadascú les seves frases hem hagut d'escollir el vestuari i crear el decorat tot de manera manual. Aquest treball plàstic ens ha portat moltes hores de feina ja que hem hagut de crear els fons, que ambienten l'escena. Hem utilitzat material divers, però en grans quantitats: paper d'embalar, cartró i pintura de dits.

Jo, en Quintín Manzano, tinc un paper dels més importants de l'obra; represento el Capità Garfi. Estic molt content d'interpretar-lo ja que té una personalitat similar a la meva. És el dolent de la història, té un to de veu arrogant i vol acabar amb la vida del personatge principal. Com en la majoria dels casos en literatura infantil el final és feliç i el dolent acaba  morint, aquí també passa això. Tinc moltes ganes de vestir-me i de representar l'obra davant de tot el públic, confio en la meva persona i vull gaudir de la meva interpretació. En cinc dies la representació arribarà.

El Capità Garfi

QUINTÍN

LES RABIETES INFANTILS. UN CLÀSSIC

LES RABIETES INFANTILS. UN CLÀSSIC

Un dels problemes més habituals i comuns dels infants de curta edat són les conegudes rabietes. Sorgeixen a vegades per motius insignificants, però per la curta edat i inmaduresa dels protagonistes són d'allò més importants.

Les males cares, el front arrugat i els braços creuats són els clars símptomes. En ocasions només el pas del temps és aquell que cura aquesta rabieta. Allò que aconstuma a dir l'adult davant d'aquesta situació és:

- "Ja se li pasarà..."

Contínuament els infants s'enrabien i s'enfaden i l'adult els ha d'aguantar tot i que en ocasions siguin quasi inaguantables. S'ha de reconèixer que són etapes i cicles, per a ells i la seva curta edat és d'allò més normal col·locar-se a un racó aïllat de la resta i amb cara seria. 

L'expressió facial ho diu tot

No només el llenguatge oral transmet sinó que el corporal també ho fa

QUINTÍN