LA MASCOTA, UN MEMBRE MÉS DE LA FAMÍLIA

LA MASCOTA, UN MEMBRE MÉS DE LA FAMÍLIA

Per algunes persones o famílies la seva mascota és un membre més del nucli familiar. En moltes ocasiones l'afecte mostrat pels animals que es tenen a casa és tan gran que són tractats com persones o quasi bé com a tals. En la majoria d'ocasiones els animals domèstics més típics són els gossos i els gats, per tema de tradició i comoditat crec. Pels infants manfesten un vincle increïble. En ocasions infants que necessiten tractament per la seva discapacitat física o mental es recolçen en teràpies amb animals, generalment amb gossos i cavalls. 

Personalment per a mi la/les meva/es mascota/es són part de la meva vida. Tota la vida he estat envoltat d'animals domèstics: peixos, hàmsters, ocells, gossos etc. Però sento des de ben petit predilecció pels gossos. De petit m'ho van inculcar i actualment tinc un gran amor cap als cans. Durant els meus 22 anys he tingut dos gossos que tenen part del meu cor guanyada, en primer lloc el meu Beethoven, fa 15 anys que està amb mi i és mitja vida meva. Va arribar a casa amb només setmanes de vida, fins i tot havien de portar a la seva mare perque l'alletés a casa. Són molts records amb ell, moltísims, és el meu fidel amic, company, confident etc. Per altra banda vaig tenir l'Apol·lo, un Bulldog Francés preciós. Al 2010 una greu malaltia va poder amb ell i va deixar d'estar amb mi. Ho vaig passar molt malament per la seva pèrdua, a diari el recordo.

Infant amb un gos a sobre seu

Tant per mi com per altres persones, la nostra infància té un record molt positiu gràcies a la nostra mascota. Ella ha estat la causant de donar-li un gir de felicitat i alegria. La relació i cohesió entre tots dos membres és enorme, cap ésser de cap mena la pot superar.

QUINTÍN